Ascensió al Carlit (2921 m.)

El 27 i 28 de setembre del 2014 ens vam reunir tota una colla al refugi de les Bulloses per anar a voltar als estanys del Carlit i, que es veiés amb cor, fer cim. Érem un grup molt heterogeni, amb una franja d'edat que anava dels 6 fins als 72 anys. Després d'algunes baixes per diferents afeccions de salut -la Sònia ja era una baixa molt plorada en el clan dels Fabreguencs per culpa de mal d'esquena i cervicals-, la secció masculina de la Fàbrega, en Bernie i la Nuri decidirem intentar arribar dalt de tot amb el permís de la pluja que sabiem que volia aparèixer. Caminàvem, menjàvem, ens cansàvem, pujàvem, grimpàvem i, quan ens vam adonar ja érem al cim. Exultants i, sobretot jo, orgullós dels txatxigüeis, que van desmostrar una gran capacitat d'esforç i de patiment i, per primera vegada, gaudien de la satisfacció de fer un gran cim. La baixada va costar més, tot i que vam gaudir d'un paisatge completament diferent, embolcallat de núvols, amb txirimiri inicial i xàfec final que va posar a provar la capacitat de resistència de tots, però sobretot la d'en Marc, que començava a defallir a estones. Finalment vam arribar al cotxe xops, després de 17 km i 7h de marxa, vam endrapar quelcom i, carretera avall cap a la Selva. Queda pendent repetir-la amb tots els que no pogueren pujar i compartiren sopar al refugi i, com no, amb la Sònia.

Pica d'Estats (3140 m)

La Pica ha estat un dels cims que més ens ha costat pujar, i no pas per la dificultat de l'ascensió. Vàrem arribar divendres al pla de la Farga, on vam descobrir que la fusta de bedoll fa poc caliu i que costarà que les xuies quedin cruixents. Plantem la tenda a tocar la fragoneta i fins demà. Dissabte pugem una estona més en cotxe i, al pàrquing de la Molinassa, comencem a caminar. Arribem a l'espectacular circ de Baborte després d'una forta pujada i, ens conjurem per tornar a aquest lloc i pernoctar en l'acollidor refugi del cinquentenari -el primer refugi metàl-lic que trobo que no és una nevera-. Llac rere llac arribem a la Coma de Sotllo, on tenim previst dormir; quan trobem un lloc sota el pic dels Estanys, ens adonem que tot just són les 15h. 10 minuts de parlar amb en Pep -en Pere ja havia començat la migdiada- i decidim renunciar al cim del pic de Sotllo, baixar a l'estany de Sotllo, deixar-hi les motxil.les i, enfilar ràpid a fer el cim de la Pica. Així també evitem la renúncia a pujar demà al matí per culpa de les pluges que donen al migdia. 16'30h ens posem en marxa; grampons i enfilem la pujada fins al port de Sotllo per una llengua de neu que trinxa els bessons. Arribats al Port comencem a seguir la carena, però perdem el camí i les fites i quedem atrapats a la roca. Cerquem un lloc per baixar fins a la cometa d'Estats; jo per una banda i en Pere i en Pep per una altra: mal tràngol per culpa de la neu tova, la pedra solta i el fort pendent. Hem perdut una hora. 19'30h i jo em nego a no fer cim. Fem via cap a dalt per la via del coll de Riufred. 20'30h i fem cim esgotats. Baixem sota un capvespre esplendorós. Arribem a l'Estany d'Estats que ja és fosc i hem de seguir el corriol amb els frontals i el gps. 23h i arribem a les motxil.les; cerquem un lloc més o menys planer, endrapem una bossa de galetes sense esma i ens deixem caure dins la tenda sense esma per res més. Diumenge ens llevem a 8h amb una vista reconfortant de l'estany de Sotllo. Esmorzem amb ganes i comencem la baixada per la vall del barranc de Sotllo, gaudint d'una baixada plàcida, amenitzada per un paisatge dominat per l'aigua: cascades, gorgs, aiguamolls, aigües-tortes,... Arribem al cotxe a migdia i fem via fins arribar a un bon entrecot i, amb l'estómac ple, a casa.

Gorg Estelat

Sortida familiar de descoberta del massís del Madrès. La intenció era instal.lar campament al gorg Estelat i, des d'allí, anar a fer carena fins a arribar al cim del Madrès. Deixem la fragoneta al coll de Portòs (1700 m), resseguim el canal de Jújols i entrem a una vall magnífica, amb isards que corren elegants. Salts d'aigua, aiguamolls, torberes, gorgs,... un entorn idíl·lic, embellit per la flora d'alta muntanya. La neu encara abundant i algunes mancances de material ens fan desistir de fer cim, però ens abandonem al plaer de gaudir al costat del gorg. Queda pendent el cim, i amb moltes ganes de repetir, amb la intenció de fer bany.

COSTABONA. 1 i 2 de Març del 2014

Recull de bons moments arrebosssats de neu, vent i sol.

Duilhac sous Peyrepertuse

La mussola havia d'endur-se un bon record de la que, degut al seu embaràs, serà la seva darrera sortida amb nosaltres durant un temps. I tot es va aliar: bon temps, paisatge espectacular, bona companyia, rialles,... Tant les gorges de la Verdouble com el castell de Peyrepertuse són dos indrets impressionants sempre que els puguis gaudir fora de la temporada estiuenca

Costabona des de Prats de Molló

Sortida familiar amb raquetes al llac de les Bulloses. Febrer 2014.

Fageda de la Massana.Octubre 2013.

Ja tenim secció infantil!!!!! De moment formada pels Melero-Vega i la Sen, però no descartem ampliar-la. Banyuls, la Massana i Argelès; 22 quilòmetres, paisatges i vistes espectaculars, tendes vora el foc, joc de nit,...Una experiència intensa i divertida que podria ser que esdevingués una travessa clàssica de la tardor.

Revàlida a Ordesa

Gràcies a en Pere i a la perseverància, vam aconseguir recuperar la motxil.la enterrada durant dues setmanes a 2700m. d'alçada al vessant N del Monte Perdido. Però no podia ser tan fàcil, i la muntanya i el cel decidiren enviar-nos una tormenta de llamps, trons i forta pedregada. Però la motxil.la tornà a la Selva de Mar, i gaudirem d'un altre dia intens a l'espectacular vall de Pineta

5 dies a Ordesa i Gavarnie al juliol del 2013.

Taillon, Vignemale, Monte Perdido, Marboré, Cilindro de Marboré, Brecha de Roland, llocs mítics dels Pirineus que ens oferiren espectacles de bellesa enlluernadora. I el gran plaer de, durant 5 dies, sentir com la muntanya t'omple l'ànima d'una barreja d'humilitat i passió.

EN PERE ESTRENA ELS GRAMPONS A CAMBRE D'AZE

Molta neu, molta pendent, nevada inoportuna, carena molt estreta i, com no, mala previssió de la durada de la caminada fan que, assolits els 2700 m, decidim desfer les nostres passes i tornar als cotxes. Cames carregades i convicció de que cal combinar grampons amb raquetes per fer hivernals sense patir en excès. Els grampons i el piolet aproven amb nota. La carena ens queda pendent per quan no hi hagi tanta neu -com quedà pendent Coma Mitjana-.

Caminada a Roca Colom

L'alternativa a la travessa Bacivers-Coma mitjana, suspesa per l'alt risc d'allaus, havia de ser quelcom tranquil, que ens permetès iniciar-nos en la pràctica amb raquetes de neu i gaudir d'un paisatge colrat de neu. I tot anava de conya, paisatge espectacular, les raquetes resultaven molt útils amb els considerables gruixos de neu, ferem el cim del Roca Colom sense patir, fins que, badant com anavem, passarem un tros de pendent pronunciat just sota la Mort de l'Escolà amb raquetes; en Pep lliscar avall, amb el piolet a la motxil.la; jo, intentant posar-me els grampons, també vaig anar lliscant pel pendent, i després baixaren motxil.la, un grampó, un piolet,...Conclusió: raquetes en planer o pendents poc pronunciats, grampons i piolet sempre a punt en pendents pronunciats, i més encara si la capa superior de la neu està duríssima. Arribem al refugi de la portella de Rojà a refer-nos de l'ensurt i menjar quelcom, però trobem la porta oberta i dos metres de neu just davant d'aquesta, però per la part de dins. Sort que a les lliteres poguèrem esmorzar sense mullar-nos el cul. La tornada fou un suplici: un cop passar el pendent on haviem caigut no ens posarem les raquetes perquè el fred era cada cop més viu i només voliem arribar al cotxe; un altre error, perquè els vessants del puig de la Llosa ens enfonsavem 20 o 30 cm a cada passa i caminar així una bona estona deixa baldat. En Pep i jo al límit de les forces -jo necessitava Ibuprofé i recer-, Laura tirant del grup. Arribem al plà dels Empedrats i el vent de Sud li fot de valent -fins a 3 cops per terra- i posa a prova els nostres límits. Ara em toca a mi tirar i no cedir a les ganes de seure a terra i parar. Per fi la baixada a Vallter, una nevadeta lleu per acomiadar-nos i arribem al cotxe trinxats. Hem patit però, en el meu cas, quina sensació tan agradable de posar a prova els límits físics i reixir. Pep i Laura, sou uns valents! I la Lluna, que encara s'està refent, una campiona!

Roc de Colom. 16-3-13

Neu, raquetes i grampons. I el piolet... a la motxilla!!!!!
Aquí teniu la única foto que va fer la Laura (ja sabeu, el típic problema de bateria...).
Xavi, esperem que pengis les teves fotos!!!!

Pel volts de l'Aneto - dia 2

Segon dia per la Vall de Remuñe dins del Parc Natural Posets-Maladeta.

Pels voltants de l'Aneto - Dia 1

Només amb un xic de retard, jeje...aquí teniu les fotos de l'escapada al Parc Natural de Posets-Maladeta. Refugi de la Renclusa.

Puigsacalm octubre 2012

paissatges al Puigsacalm

Més val tard que mai...Aquí en van unes quantes més. Fins la propera!!! Kris

PUIG SACALM

DRECERENCS!!

Aqui teniu les fotos de dissabte a la nit i diumenge, des d'aquest refugi tan guay que ens va trobar en David perdut a la Garrotxa. 

Hem trobat a faltar moooolta gent!! Us esperem a la propera!
Petons per tothom!

Maladeta

Maladeta i Pj Harvey