Ascensió al Carlit (2921 m.)

El 27 i 28 de setembre del 2014 ens vam reunir tota una colla al refugi de les Bulloses per anar a voltar als estanys del Carlit i, que es veiés amb cor, fer cim. Érem un grup molt heterogeni, amb una franja d'edat que anava dels 6 fins als 72 anys. Després d'algunes baixes per diferents afeccions de salut -la Sònia ja era una baixa molt plorada en el clan dels Fabreguencs per culpa de mal d'esquena i cervicals-, la secció masculina de la Fàbrega, en Bernie i la Nuri decidirem intentar arribar dalt de tot amb el permís de la pluja que sabiem que volia aparèixer. Caminàvem, menjàvem, ens cansàvem, pujàvem, grimpàvem i, quan ens vam adonar ja érem al cim. Exultants i, sobretot jo, orgullós dels txatxigüeis, que van desmostrar una gran capacitat d'esforç i de patiment i, per primera vegada, gaudien de la satisfacció de fer un gran cim. La baixada va costar més, tot i que vam gaudir d'un paisatge completament diferent, embolcallat de núvols, amb txirimiri inicial i xàfec final que va posar a provar la capacitat de resistència de tots, però sobretot la d'en Marc, que començava a defallir a estones. Finalment vam arribar al cotxe xops, després de 17 km i 7h de marxa, vam endrapar quelcom i, carretera avall cap a la Selva. Queda pendent repetir-la amb tots els que no pogueren pujar i compartiren sopar al refugi i, com no, amb la Sònia.