Fageda de la Massana.Octubre 2013.

Ja tenim secció infantil!!!!! De moment formada pels Melero-Vega i la Sen, però no descartem ampliar-la. Banyuls, la Massana i Argelès; 22 quilòmetres, paisatges i vistes espectaculars, tendes vora el foc, joc de nit,...Una experiència intensa i divertida que podria ser que esdevingués una travessa clàssica de la tardor.

Revàlida a Ordesa

Gràcies a en Pere i a la perseverància, vam aconseguir recuperar la motxil.la enterrada durant dues setmanes a 2700m. d'alçada al vessant N del Monte Perdido. Però no podia ser tan fàcil, i la muntanya i el cel decidiren enviar-nos una tormenta de llamps, trons i forta pedregada. Però la motxil.la tornà a la Selva de Mar, i gaudirem d'un altre dia intens a l'espectacular vall de Pineta

5 dies a Ordesa i Gavarnie al juliol del 2013.

Taillon, Vignemale, Monte Perdido, Marboré, Cilindro de Marboré, Brecha de Roland, llocs mítics dels Pirineus que ens oferiren espectacles de bellesa enlluernadora. I el gran plaer de, durant 5 dies, sentir com la muntanya t'omple l'ànima d'una barreja d'humilitat i passió.

EN PERE ESTRENA ELS GRAMPONS A CAMBRE D'AZE

Molta neu, molta pendent, nevada inoportuna, carena molt estreta i, com no, mala previssió de la durada de la caminada fan que, assolits els 2700 m, decidim desfer les nostres passes i tornar als cotxes. Cames carregades i convicció de que cal combinar grampons amb raquetes per fer hivernals sense patir en excès. Els grampons i el piolet aproven amb nota. La carena ens queda pendent per quan no hi hagi tanta neu -com quedà pendent Coma Mitjana-.

Caminada a Roca Colom

L'alternativa a la travessa Bacivers-Coma mitjana, suspesa per l'alt risc d'allaus, havia de ser quelcom tranquil, que ens permetès iniciar-nos en la pràctica amb raquetes de neu i gaudir d'un paisatge colrat de neu. I tot anava de conya, paisatge espectacular, les raquetes resultaven molt útils amb els considerables gruixos de neu, ferem el cim del Roca Colom sense patir, fins que, badant com anavem, passarem un tros de pendent pronunciat just sota la Mort de l'Escolà amb raquetes; en Pep lliscar avall, amb el piolet a la motxil.la; jo, intentant posar-me els grampons, també vaig anar lliscant pel pendent, i després baixaren motxil.la, un grampó, un piolet,...Conclusió: raquetes en planer o pendents poc pronunciats, grampons i piolet sempre a punt en pendents pronunciats, i més encara si la capa superior de la neu està duríssima. Arribem al refugi de la portella de Rojà a refer-nos de l'ensurt i menjar quelcom, però trobem la porta oberta i dos metres de neu just davant d'aquesta, però per la part de dins. Sort que a les lliteres poguèrem esmorzar sense mullar-nos el cul. La tornada fou un suplici: un cop passar el pendent on haviem caigut no ens posarem les raquetes perquè el fred era cada cop més viu i només voliem arribar al cotxe; un altre error, perquè els vessants del puig de la Llosa ens enfonsavem 20 o 30 cm a cada passa i caminar així una bona estona deixa baldat. En Pep i jo al límit de les forces -jo necessitava Ibuprofé i recer-, Laura tirant del grup. Arribem al plà dels Empedrats i el vent de Sud li fot de valent -fins a 3 cops per terra- i posa a prova els nostres límits. Ara em toca a mi tirar i no cedir a les ganes de seure a terra i parar. Per fi la baixada a Vallter, una nevadeta lleu per acomiadar-nos i arribem al cotxe trinxats. Hem patit però, en el meu cas, quina sensació tan agradable de posar a prova els límits físics i reixir. Pep i Laura, sou uns valents! I la Lluna, que encara s'està refent, una campiona!

Roc de Colom. 16-3-13

Neu, raquetes i grampons. I el piolet... a la motxilla!!!!!
Aquí teniu la única foto que va fer la Laura (ja sabeu, el típic problema de bateria...).
Xavi, esperem que pengis les teves fotos!!!!