dilluns, 7 de juliol del 2014

Pica d'Estats (3140 m)

La Pica ha estat un dels cims que més ens ha costat pujar, i no pas per la dificultat de l'ascensió. Vàrem arribar divendres al pla de la Farga, on vam descobrir que la fusta de bedoll fa poc caliu i que costarà que les xuies quedin cruixents. Plantem la tenda a tocar la fragoneta i fins demà. Dissabte pugem una estona més en cotxe i, al pàrquing de la Molinassa, comencem a caminar. Arribem a l'espectacular circ de Baborte després d'una forta pujada i, ens conjurem per tornar a aquest lloc i pernoctar en l'acollidor refugi del cinquentenari -el primer refugi metàl-lic que trobo que no és una nevera-. Llac rere llac arribem a la Coma de Sotllo, on tenim previst dormir; quan trobem un lloc sota el pic dels Estanys, ens adonem que tot just són les 15h. 10 minuts de parlar amb en Pep -en Pere ja havia començat la migdiada- i decidim renunciar al cim del pic de Sotllo, baixar a l'estany de Sotllo, deixar-hi les motxil.les i, enfilar ràpid a fer el cim de la Pica. Així també evitem la renúncia a pujar demà al matí per culpa de les pluges que donen al migdia. 16'30h ens posem en marxa; grampons i enfilem la pujada fins al port de Sotllo per una llengua de neu que trinxa els bessons. Arribats al Port comencem a seguir la carena, però perdem el camí i les fites i quedem atrapats a la roca. Cerquem un lloc per baixar fins a la cometa d'Estats; jo per una banda i en Pere i en Pep per una altra: mal tràngol per culpa de la neu tova, la pedra solta i el fort pendent. Hem perdut una hora. 19'30h i jo em nego a no fer cim. Fem via cap a dalt per la via del coll de Riufred. 20'30h i fem cim esgotats. Baixem sota un capvespre esplendorós. Arribem a l'Estany d'Estats que ja és fosc i hem de seguir el corriol amb els frontals i el gps. 23h i arribem a les motxil.les; cerquem un lloc més o menys planer, endrapem una bossa de galetes sense esma i ens deixem caure dins la tenda sense esma per res més. Diumenge ens llevem a 8h amb una vista reconfortant de l'estany de Sotllo. Esmorzem amb ganes i comencem la baixada per la vall del barranc de Sotllo, gaudint d'una baixada plàcida, amenitzada per un paisatge dominat per l'aigua: cascades, gorgs, aiguamolls, aigües-tortes,... Arribem al cotxe a migdia i fem via fins arribar a un bon entrecot i, amb l'estómac ple, a casa.